Manifest i Programa
Després de moltes dècades de repressió i resistència, la continuació del règim feixista al nostre país ha conreat sentiments i vincles de solidaritat molt arrelats, que s'han expressat de les formes més diverses. Avui constatem que aquest torrent de solidaritat antifeixista continua existint; el que no existeix és una organització que el reforci, el consolidi i el transmeti. Per això és necessari reconstruir el Socors Roig Internacional!
El Socors Roig Internacional té una història llegendària. Va néixer als anys vint del segle passat per impuls de la III Internacional per enfrontar-se al feixisme aleshores només incipient. Entre els seus dirigents hi van formar part dones antifeixistes tan conegudes com l'alemanya Clara Zetkin, la italiana Tina Modotti i la russa Elena Stàssova. El Socors Roig Internacional entronca, doncs, directament amb la història del moviment comunista i antifeixista internacional, assolint aviat un gran desenvolupament arreu del món, destacant en el suport polític, jurídic i econòmic a tots els represaliats, sense diferències ideològiques ni partidistes.
A Espanya es va desenvolupar després de la insurrecció d'Astúries de 1934 per fer front a la dura repressió desfermada per la reacció i aconseguir l'alliberament del gran nombre d'empresonats que va ocasionar.
Després de la guerra va ser dissolt pel feixisme i represaliats els seus militants.
El 1975, impulsat pel PCE(r), hi va haver un primer intent de refundar-lo clandestinament. Va néixer lligat a la lluita per l'amnistia, tan decisiva en aquella època, com a component destacat de la lluita contra la reforma franquista. El Socors Roig va editar el seu propi butlletí «Solidaridad» i va comptar entre els seus col·laboradors amb actors, metges i infermeres, advocats i molts altres intel·lectuals i artistes, a més dels familiars i amics dels represaliats. La seva experiència va durar fins al 1981, ja que la policia es va acarnissar amb els seus membres, que van ser perseguits, detinguts, torturats i els va ser confiscat l'aparell de propaganda.
No es tracta de mirar el passat sense més, però en moments crucials com els actuals hem de tenir en compte el llegat que ens ofereix la memòria històrica.
Es van crear altres tipus d'organitzacions que han dut a terme una tasca meritòria per l'amnistia per als presos polítics, contra la tortura, en defensa de la llibertat d'expressió, etc. Aquests petits (però nombrosos) grups els formen amics, veïns i familiars del represaliat i estan molt condicionats pel motiu concret que els porta a formar-se.
Tots ells, malgrat l'extraordinari valor de la seva feina, han tingut limitacions evidents, per tractar-se d'organitzacions, o bé locals, o bé parcials, o bé cenyides a l'àmbit humanitari. Són una mostra de la dispersió i el localisme extrem del moviment solidari amb el qual cal acabar perquè la solidaritat s'estengui.
Nosaltres volem crear una organització que formi part integrant de la resistència contra el feixisme, una organització política, no solament de denúncia sinó de lluita. El Socors Roig Internacional pretén reforçar i consolidar els grups solidaris ja existents, però d'una forma organitzada que ofereixi continuïtat i sigui capaç de transmetre l'alè solidari a tots els represaliats.
Aquesta tasca és avui imprescindible. No ens podem conformar amb el moviment tal com l'hem conegut aquests darrers anys. Hem de fer un pas endavant perquè les tasques que se'ns acosten (el retorn de les expressions més crues del feixisme i la guerra imperialista) així ens ho imposen.
Necessitem un Socors Roig Internacional lligat estretament a les lluites antiimperialistes de tot el món, al moviment revolucionari de la classe obrera i a la defensa i la recuperació de tots els drets i llibertats democràtiques.
No ens podem limitar únicament a formar una plataforma més especialitzada en campanyes, en el treball merament agitatiu, de manera que ens faci perdre la naturalesa del nostre objectiu: desenvolupar la solidaritat amb la resistència, organitzar la lluita antirepressiva en la seva permanent denúncia contra el terrorisme d'estat i el feixisme. Per això entenem com una prioritat sempre el teixir organització, consolidar una àmplia xarxa solidària capaç de fer front a la repressió.
Les campanyes són per a nosaltres una eina, no un objectiu en si mateixes. Les campanyes han, per tant, d'ajudar-nos a estendre el nostre projecte i consolidar les nostres posicions.
Per formar part integrant de la resistència antifeixista, cal acabar amb la propensió humanitària en què solen incórrer totes les organitzacions de solidaritat i, per tant, hem d'explicar l'origen, causa i naturalesa de la repressió que patim, que no és altre que el règim feixista que impera a Espanya des de 1936, i com combatre aquesta repressió.
La lluita antirepressiva s'emmarca dins d'un context de lluita contra el feixisme. És entre les nostres tasques situar la lluita contra la repressió en el seu just i profund contingut polític, cosa que ens porta a assumir i donar suport a unes reivindicacions democràtiques mínimes i a prendre consciència que constituïm una part mateixa del conjunt del moviment revolucionari.
Precisament, pel paper destacat en la lluita contra el terrorisme d'Estat, el Socors Roig Internacional s'aparta radicalment de tota pràctica contaminada pel reformisme i que s'expressa a través d'actituds espontaneïstes, desorganitzades, desvinculades d'objectius concrets, que fan inútil i innòcua tota denúncia al règim. Pràctiques reformistes que tenim l'obligació de desemmascarar i liquidar del si del moviment.
En definitiva, estem plantejant l'inevitable caràcter polític de la lluita antirepressiva. La solidaritat amb els presos, la denúncia de l'Estat, la lluita contra el terror feixista, simplement, no es pot fer des d'una òptica «apolítica», al marge del compromís que ens obliga a lligar-nos amb la mateixa resistència, perquè som part d'aquesta resistència. El moviment antirepressiu ha de ser assumit com un front de lluita més del conjunt del moviment popular i revolucionari.
El Socors Roig Internacional té la comesa d'organitzar amplis sectors populars en la denúncia al feixisme, del caràcter cada cop més feixistitzat dels estats «democràtics» i dels instruments («legals» i «il·legals») judicials, policials o legislatius (també econòmics, socials…) dels quals se serveixen per imposar els seus plans d'explotació i opressió i eliminar tot brot de dissidència o contestació. El Socors Roig Internacional ha de ser un canal pel qual desperti consciències entre sectors cada cop més amplis de la població que ningú en aquest context no està lliure de la repressió.
Per això mateix, ens hem d'atrevir a definir el Socors Roig Internacional com un instrument que ha de ser pres com a aglutinant d'amplis sectors populars. Ja que només si el Socors Roig Internacional és un aglutinant, el braç antirepressiu del moviment popular, que efectivament organitza i canalitza la solidaritat amb la resistència, només llavors el Socors Roig Internacional serà capaç d'abocar tot el seu potencial com una arma de denúncia política; només llavors prendrà sentit quan diem que cal que la lluita antirepressiva sigui concebuda de forma unitària, trencant sectarismes estèrils i paralitzants, clarificant posicions i capaç d'actuar internacionalment, de forma coordinada.
Els presos polítics tenen un paper fonamental en tot moviment solidari. Però no els hem de tractar amb victimisme i lamentant-nos de la seva situació; no s'han de convertir en subjectes de devoció que es puguin utilitzar però a qui no es tingui en compte. És el nostre deure fer que els presos revolucionaris tinguin veu pròpia dins del moviment, al carrer.
Com a subjecte, els presos continuen exercint la seva tasca militant. Entre les nostres principals tasques hi ha exigir i aconseguir la seva llibertat, arrencar-los de les presons, però ha de ser essencial facilitar al màxim el contacte entre el carrer i l'interior de les presons. El pres també ha de participar, com qualsevol altre, en el debat polític i nosaltres garantir-li aquesta participació.
Hem de tenir present la condició de «presos polítics» dels militants revolucionaris empresonats, i l'exigència del reconeixement d'aquesta condició és part de la batalla política que hem d'arrencar a l'Estat.
Quan parlem d'organització som conscients de les característiques pròpies que ha de tenir un moviment com el nostre, que en cap cas no ha de ser centralitzat ni burocràtic, sinó ben al contrari, ampli, obert a tota mena de gent que vulgui expressar de les formes més variades la seva aportació. El Socors Roig Internacional ha d'agrupar membres de totes les ideologies, sense cap diferència, perquè el règim està atacant tota mena de moviments polítics i socials: independentistes, llibertaris, comunistes, autònoms, pacifistes, etc. Tots ells han de ser recolzats i tots ells han de tenir aquí un lloc per defensar-se. És obvi que hi ha diferències de tota mena entre ells, però és molt més profund el que ens uneix: estem lluitant contra el mateix Estat feixista, amb el qual volem acabar.
Tots aquests moviments (i nosaltres mateixos) formem part d'una mateixa lluita i, en conseqüència, ens hem de comprometre activament en la seva defensa, vincular-nos estretament a totes les seves iniciatives.
Ara bé, el Socors Roig Internacional no depèn de ningú més que de si mateix. Una organització de les nostres característiques ha d'estar presidida per la democràcia interna, i les nostres decisions les hem de prendre a les reunions i assemblees que acordem. És allà on haurem de discutir i adoptar les decisions de manera democràtica, sense admetre ingerències per part de ningú.
La nostra força serà la nostra independència, sense oblidar que aquesta independència ha de ser especialment respecte de l'Estat feixista, i que no ens podem convertir en una ONG a la moda, de les que diuen que lluiten quan en realitat viuen de les subvencions amb què les manipula i suborna el mateix Estat feixista. Per garantir la nostra independència nosaltres no admetem subvencions de cap mena.
Però la més àmplia democràcia no està renyida amb la unió i la coordinació més estreta entre totes les organitzacions locals i regionals, de manera que tots caminem en la mateixa direcció i cap als mateixos objectius, per a la qual cosa és imprescindible la formació d'un comitè que dirigeixi el treball, desenvolupi l'organització i asseguri la difusió de les nostres publicacions.
No som un grup humanitari sinó militant. La nostra solidaritat és política perquè, en darrera instància, no defensem les persones represaliades sinó la seva lluita conseqüent a través d'elles. La nostra relació amb els represaliats no és personal, perquè siguem amics, veïns o companys de feina, sinó que mirem de defensar el que representen, la seva activitat, el seu compromís i la seva pràctica combatent i compromesa.
A més, mirem de ser una organització unitària. Però no es tracta d'aixoplugar com més col·lectius i sectors millor, sinó de concebre el paper de la lluita antirepressiva com un marc unitari en el qual s'han de trobar colze a colze tots aquells sectors populars i revolucionaris en una perspectiva antifeixista i antiimperialista.
En aquesta direcció hem d'emprendre la iniciativa d'obrir un ampli debat entre aquells sectors que fan un treball antirepressiu plantejant-los les nostres propostes per agrupar forces i enfortir la solidaritat.
La necessitat d'una organització com la que proposem prové també de la cursa bel·licista que han emprès les grans potències per un nou repartiment del món. No fa gaire que des de tots els fronts mediàtics ens feien creure que després de la desaparició de la Unió Soviètica i el camp socialista, la guerra freda havia acabat i el capitalisme triomfant era un paradís de progrés i benestar, de llibertat i democràcia sense igual.
No han passat més de dotze anys i la crisi econòmica es descarrega brutalment sobre les espatlles dels treballadors: acomiadaments massius, precarització de l'ocupació, reduccions de salaris, ampliació de la jornada de treball… Totes les xacres del capitalisme s'estan accentuant i seran encara pitjors a mesura que la burgesia les agreugi per sufragar la despesa armamentística i la guerra.
Aquesta mateixa perspectiva bèl·lica és la que els porta a reprimir amb acarnissament la mínima dissidència envers els seus plans militaristes i a empresonar els antifeixistes, comunistes, anarquistes, patriotes i antiimperialistes, totes aquelles persones, col·lectius, organitzacions i partits que no se sotmeten al dictat del capital, ni a la cada cop major feixistització dels seus Estats; a qui no suporta la fam, la misèria, la repressió i la mort que la seva actuació causa en la immensa majoria de la humanitat.
L'imperialisme no pot tolerar la mínima dissidència conseqüent i, alhora que es barallen per un nou repartiment del món amb el qual sortir a flotació de la seva crisi endèmica, incrementen el seu arsenal de mesures repressives polítiques, policials i de contrainformació ideològica i psicològica amb les quals intenten neutralitzar i, si no ho aconsegueixen, aixafar el moviment obrer i popular i les seves organitzacions més combatives i d'avantguarda en qualsevol part del món.
Quan la repressió i l'agressió armada traspassa fronteres i esdevé l'eix de les polítiques de tots els estats capitalistes, també els antifeixistes, antiimperialistes, anarquistes i comunistes i, en general, els treballadors, estudiants, intel·lectuals i artistes amb consciència de tot el món, necessitem organitzar-nos internacionalment per fer-hi front.
El Socors Roig Internacional és essencialment internacionalista, si bé perquè aquest internacionalisme sigui ferm i fecund ha d'estar arrelat i fonamentat en el treball de cada país. Per això es fa imprescindible que a cada país duguem a terme una àmplia tasca d'organització i de denúncia.
No n'hi ha prou de denunciar la repressió i criticar el que no volem: si realment hem de ser un moviment polític hem d'oferir una alternativa del que pretenem assolir, un Programa que defensi i contribueixi a recuperar els drets i llibertats democràtiques i per al qual esperem tota mena d'aportacions. Només d'aquesta manera reunirem la solidaritat avui tan difuminada.
Paralització immediata dels preparatius bèl·lics. Sortida de l'OTAN i de la resta de blocs militars agressius. Defensa de la pau, el desarmament i l'amistat entre tots els pobles del món. Solidaritat amb les lluites antiimperialistes i defensa dels que són perseguits per aquest motiu. Càstig exemplar dels criminals de guerra. Dissolució de l'Europol i abolició de l'espai policial i judicial europeu.
Amnistia per a tots els presos polítics i ampli indult per als presos per causes socials. Eliminació del règim FIES i de l'aïllament penitenciari. Derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana, de Videovigilància i altres lleis especials; dissolució de l'Audiència Nacional, dels tribunals militars i dels cossos repressius, així com depuració de responsabilitats dels torturadors i dels implicats en la guerra bruta. Prohibició de les organitzacions i de la premsa feixista i racista.
Dret a l'autodeterminació per a tots els pobles i nacions oprimides. Llibertat d'expressió, reunió, associació i manifestació sense autorització prèvia. Dret d'asil i refugi per a tots els perseguits per la seva lluita contra l'imperialisme i el capitalisme. Drets plens de ciutadania per als treballadors immigrants.
Eradicació de l'atur, prohibició de la precarietat i reducció de la jornada laboral. Igualtat de la dona treballadora. Subsidi per a tots els aturats. Habitatges dignes i econòmics. Dret d'ocupació dels habitatges i terres abandonats. Locals d'ús gratuït per a la joventut. Ensenyament gratuït i democràtic per a tothom i derogació de la LOU. Dissolució de l'ensenyament privat i eclesiàstic. Separació de l'Església i l'Estat, prohibició de subvencionar cap confessió religiosa. Llibertat de consciència i pràctica de culte sense discriminacions.
Pots demanar «Programes» o informació. Ajuda a distribuir-los i col·labora en la creació i extensió de nous Comitès a la teva localitat.
Distribueix les informacions i denúncies al teu barri, localitat o comarca.