Cartas desde prisión:
Pablo Hasél
Prisión de Ponent
-Objectiu compartit: aniquilar la lluita
Josep Lluís Cleries, portaveu de Junts al Senat, ha declarat que l’amnistia parcial «és de reconciliació». Això confirma el que ja porten massa temps demostrant: que no tenen la més mínima intenció de confrontar amb l’Estat. Que després de tantes agressions ens diguin que hem de reconciliar-nos amb els nostres opressors -on s’inclouen els repressors, explotadors i col·laboracionistes de Junts- que ens volen continuar esclafant amb la negació sistemàtica de drets i llibertats fonamentals, és d’una manca d’escrúpols intolerable. Aquestes paraules i, sobretot, la praxi, revelen que no només es volen a ells mateixos domesticats, sinó també agenollar el poble. Un discurs molt similar al de l’amnistia també incompleta de la «transició», on tant el feixisme com part de l’esquerra que es va sotmetre, van pregonar la reconciliació com a eufemisme d’impunitat pels genocides que es perpetuaven en el veritable poder. Mentre es continuava assassinant, empresonant, difamant i torturant a qui s’oposava a la maniobra.
Cal cridar alt i clar per contrarestar la seva operació de blanqueig i l’autopenjada de medalles, que ni tan sols hi hauria amnistia parcial si no fos per la pressió de l’elevadíssima abstenció que ha fet perdre centenars de milers de vots als partits processistes i per la solidaritat. Prova d’això és el vergonyós pacte dels indults -a canvi de claudicació- que va oblidar tants represaliats del moviment popular. Per tot el que hem esmentat, ara no es podien permetre que només els líders del procés exiliats o altres càrrecs polítics fossin amnistiats. Però tota la repressió que la Generalitat ha exercit i exerceix, evidència el que importem. Com que PSOE i Sumar només l’han aprovat exclusivament per necessitat i no perquè estiguin preocupats per les llibertats que constantment retallen i vulneren, com demostra l’aprovació d’encara més lleis repressives per part del seu Gobierno.
Tot plegat fa palès el que tant volen amagar: la força de l’abstenció combinada amb la lluita i la solidaritat. Que encara aconseguiria moltes més coses si estigués més desenvolupada. Si amb una organització popular feble, sense potents mobilitzacions i amb una abstenció que s’apropa al 50%, han hagut de fer aquesta concessió, imaginem el que seria possible amb una forta organització revolucionària, combativitat als carrers i una abstenció més elevada. Un escenari totalment realista que pot estar relativament a prop si treballem per assolir-lo. El que no és realista és plantejar que donant estabilitat al règim i sense revoltes podem avançar molt més tant a nivell nacional com social. Urgeix explicar-ho ara que s’apropen més farses electorals on es creen falses il·lusions de solucions parlamentàries, on a sobre ningú ens representa de debò per no organitzar o practicar la confrontació imprescindible. Cal dir prou i denunciar tanta retòrica buida.
Tant el Gobierno del règim com el seu majordom, el Govern català, saben molt bé que el greu empitjorament de les condicions de vida que imposen és una bomba de rellotgeria. La seva unió també respon a la necessitat de tractar d’aturar la ferma oposició a tantes polítiques ferotges enemigues de la classe treballadora. Aquest relat de la «reconciliació», que mai serà possible amb qui nega vides dignes en llibertat, pretén calmar la legítima i necessària ràbia, enfront de tantes injustícies flagrants, maquillar i normalitzar el que ens fan. No podem permetre que venguin que s’ha acabat l’opressió i que no necessitem impulsar i organitzar la desobediència com i on calgui.
Ara més que mai cal estendre la solidaritat amb els milers de represaliats i presos polítics que no entren en aquesta amnistia que a sobre alguns diuen que és total. Evitant que puguin debilitar la important lluita antirepressiva, recuperar els vots que van perdre o mitigar l’embat popular amb el règim que tot apunta que aniria en augment. Tant l’autodeterminació efectiva, com la resta de drets i llibertats, demanden la nostra implicació. Els reiterats fets i omissions han deixat molt clar que cap partit polític del sistema els defensarà conseqüentment per molt que es disfressin. El seu objectiu comú és sotmetre’ns a nosaltres i continuar, ells, ben remunerats a costa de servir els capitalistes i perjudicar-nos. Mai podran aniquilar la lluita ferma com volen, però que aquesta avanci i pugui conquerir, depèn de nosaltres. Hi ha massa en joc com per no prendre partit.
–https://pablohaseldesdeprision.wordpress.com/2024/04/10/objectiu-compartit-aniquilar-la-lluita/