Artículo de Pablo Hasel desde la prisión de Lledoners «Catalunya, un polvorín».

Presos políticos escriben:

Pablo Hasel.

Junio 2026. Prisión de Lledoners

CATALUNYA, UN POLVORÍN

Muy lejos del relato del Govern de la Generalitat que describe una Catalunya cercana al paraíso, se halla la cruda realidad. Catalunya bate récords de desahucios con un 26,6 % de los que se ejecutan en todo el Estado. Con una media de veinte desahucios diarios, un 61,71% de estos por la imposibilidad de pagar los alquileres abusivos. Siendo la ciudad de Barcelona la segunda más cara del Estado. El paraíso es para los fondos de inversión y demás especuladores que expulsan de sus hogares a numerosas familias trabajadoras. Tornando inaccesible el derecho a una vivienda digna con la colaboración de la Generalitat y del resto de instituciones. En 2025 solo 62 desahucios fueron suspendidos por vulnerabilidad y por la presión de colectivos en defensa de la vivienda. Otro dato que prueba la estafa de que el Govern «no deja a nadie atrás».

El paro en Catalunya del primer trimestre de 2026 ha sido el más elevado desde 2009 con un 10,12%, casi medio millón de personas. El paro juvenil que abarca hasta los 25 años prácticamente duplica la cifra con un 19,3%. Si se cuenta hasta los 29 años alcanza el 27%. Los ERE han aumentado un 53,5% el primer trimestre de este año y se anuncian más despidos masivos. Según varios organismos un 47,3% de la población catalana tiene serias dificultades para pasar el mes y el 20,7% -lo elevan al 36,5% en el caso de los menores de 18 años- están en lo que llaman «riesgo de exclusión social». Eufemismo para no señalar que ya padecen pobreza severa. Cifras que a todas luces son más elevadas si no nos ceñimos a la miseria más sangrante. Mientras, veinte de las cien mayores fortunas del Estado son catalanas y no dejan de disparar sus ganancias.

Este contexto sumado a otros tantos graves atropellos ha provocado que se multipliquen las luchas y protestas tras una época de gran desmovilización. Las importantes huelgas y movilizaciones de diversos sectores que van desde los agricultores a los docentes, de los obreros fabriles a los bomberos y estudiantes, ponen de relieve esa tendencia. Que sin lugar a duda irá intensificándose debido a la falta de soluciones y a la toma de conciencia de capas más amplias. Algo que, por imperiosa necesidad y por la persistente labor revolucionaria, conducirá a la confluencia de las luchas para ganar fuerzas unidas. También junto a las del resto del Estado. Porque los culpables de la situación laboral, de la que padecen la sanidad y la vivienda, de la represión y del criminal derroche imperialista, son los mismos. Por ello, cuando de forma más masiva y unitaria se señale y combata a su Régimen con más contundencia, todas estas luchas ganarán un enorme impulso que permitirá arrancar más concesiones.

La defensa del derecho a la autodeterminación y todas las luchas ligadas a este de los recientes años han demostrado que Catalunya es uno de los territorios -sino el que más- donde el Régimen tiene mayor rechazo. Lo prueba también la última farsa electoral autonómica donde se rozó el 50% de abstención, una de las más elevadas de las últimas décadas en todo el Estado. Esto les ha llevado a intensificar la represión de todo tipo, incluida la guerra sucia. Han infiltrado policías en numerosos movimientos sociales, también en las asambleas de docentes. Algo que ni es nada nuevo ni sucede solo en Catalunya, pero que al ser descubierto ha supuesto para muchísimas miles de personas la constatación de hasta qué punto llega la vulneración de libertades democráticas. Aumentando más su rechazo al Régimen y agudizando por tanto la crisis de este.

La suma de luchas/reivindicaciones nacionales -actualmente en horas bajas pero existentes y con visos de nuevos embates más serios en un futuro por el sentimiento tan masivo, el conflicto irresuelto y más agresiones estatales- y de luchas sociales que ya están tomando el protagonismo, hacen de Catalunya un polvorín. Uno de los caldos de cultivo más propicios para que se desarrollen las revueltas que probablemente se extenderán por todo el Estado en los próximos años. Como los opresores son los primeros que lo saben se han empleado a fondo en la tarea acuñada por el Gobierno de «pacificar Catalunya». Es decir: paz para los opresores con calles desmovilizadas y guerra a los oprimidos con empobrecimiento e incesante represión mientras se vende que no hay conflicto alguno.

Algo que lograron un tiempo gracias a la dañina labor de los líderes del procés y de la «izquierda» institucional, pero en lo que están empezando a fracasar y fracasarán estrepitosamente por todo lo comentado. El Govern del abominable Salvador llla, el mismo que gestionó la pandemia sin dotar de los medios necesarios a la sanidad y a sus trabajadores, emplea a diario su consigna de «el Govern de todos». Otra gran mentira de la Generalitat que como sus predecesoras, es pura falacia. Porque no se puede gobernar para todos. O se gobierna para los ricos o se gobierna para la inmensa mayoría. O se gobierna para las libertades o se gobierna para el Régimen podrido de fascismo. Y si una cosa han dejado clara es que gobiernan en nuestra contra, de ahí que tengan que encontrarnos enfrente para que estalle el polvorín.

CATALUNYA, UN POLVORÍ

Molt lluny del relat del Govern de la Generalitat que descriu una Catalunya propera al paradís, es troba la crua realitat. Catalunya bat rècords de desnonaments amb un 26,6% dels que s’executen a tot l’Estat. Amb una mitjana de vint desnonaments diaris, un 61,71% daquests per la impossibilitat de pagar els lloguers abusius. La ciutat de Barcelona és la segona més cara de l’Estat. El paradís és per als fans d’inversió i altres especuladors que expulsen de casa moltes famílies treballadores. Tornant inaccesslble el dret a un habitatge digne amb la col·laboració de la Generalitat i de la resta d’institucions. El 2025 només 62 desnonaments van ser suspesos per vulnerabilitat i per la pressió de col·lectius en defensa de l’habitatge. Una altra dada que prova l’estafa que el Govern «no deixa ningú enrere».

L’atur a Catalunya del primer trimestre del 2026 ha estat el més elevat des del 2009 amb un 10,12%, gairebé mig milió de persones. L’atur juvenil que abasta fins als 25 anys prácticament duplica la xifra amb un 19,3%. Si es compta fins als 29 anys arriba al 27%. Els ERO han augmentat un 53,5% el primer trimestre daquest any i anuncien més acomiadaments massius. Segons diversos organismes, un 47,3% de la població catalana té serioses dificultats per passar el mes i el 20,7% -ho eleven al 36,5% en el cas dels menors de 18 anys- estan en el que anomenen «risc d’exclusió social». Eufemisme per no assenyalar que ja pateixen pobreza severa. Xifres que sens dubte són més elevades si no ens cenyim a la misèria més sagnant. Mentrestant, vint de les cent fortunes més grans de l’Estat són catalanes i no deixen de disparar els seus guanys.

Aquest context sumat a tants greus atrapellaments, ha provocat que es multipliquin les lluites i protestes després d’una època de gran desmobilització. Les importants vagues i mobilitzacions de diversos sectors que van des dels pagesos als docents, dels obrers fabrils als bombers i estudiants, fan palesa aquesta tendència. Tot apunta que anirà intensificant-se degut a la manca de solucions i a la presa de consciència de capes més àmplies. Cosa que, per imperiosa necessltat i per la persistent tasca revolucionaria, conduirà a la confluencia de les lluites per guanyar força unides. També juntament amb les de la resta de l’Estat. Perquè els culpables de la situació laboral, de la que pateixen la sanitat i l’habitatge, de la repressió i del criminal malbaratament imperialista, són els mateixos. Per aixó quan de forma més massiva i unitària s’assenyali i combati el seu Règim amb més contundència, totes aquestes lluites guanyaran un enorme impuls que permetrà arrencar més concessions.

La defensa del dret a l’autodeterminació i totes les lluites lligades a aquest deis anys recents, han demostrat que Catalunya és un dels territoris -slnó el que més- on el Règim té més rebuig. Ho prova també la darrera farsa electoral autonòmica on es va fregar el 50% d’abstenció, una de les més elevades de les darreres dècades a tot l’Estat. Tot plegat els ha portat a intensificar la repressió de tota mena, inclosa la guerra bruta. Han infiltrat policies en nombrosos moviments socials, també a les assemblees de docents. Cosa que ni és res de nou ni passa només a Catalunya, però que en ser descobert ha suposat per a moltíssimes milers de persones la constatació de fins a quin punt arriba la vulneració de llibertats democrátiques. Augmentant més el seu rebuig al Règim i aguditzant, per tant, la seva crisi.

La suma de lluites/reivindicacions nacionals -actualment en hores baixes però exlstents i amb previsió de nous embats més seriosos en un futur pel sentiment tan massiu, el conflicte irresolt i més agressions estatals- i de lluites socials que ja estan prenent el protagonisme, fan de Catalunya un polvorí. Un dels contextos més propicis perqué es desenvolupin les revoltes que probablement s’estendran per tot l’Estat els propers anys. Com que els opressors són els primers que ho saben s’han entregat a fons en la tasca encunyada pel Govern de «pacificar Catalunya». És a dir: pau per als opressors amb carrers desmobilitzats i guerra als oprimits amb empobriment i incessant repressió mentre es ven que no hi ha cap conflicte.

Cosa que van aconseguir un temps gràcies al treball tan nociu dels líders del procés i de l’”esquerra» institucional, però estan començant a fracassar i fracassaran estrepitosament per tot el que he comentat. El Govern de l’abominable Salvador llla, el mateix que va gestionar la pandèmia sense dotar dels mitjans necessaris la sanitat i els seus treballadors, utilitza diàriament la consigna del «Govern de tots». Una altra gran mentida de la Generalitat que com les seves predecessores és pura fal-làcia. Perquè no es pot governar per a tothom. O es governa per als rics o es governa per a la immensa majoria. O es governa per a les llibertats o es governa per al Règim podrit de feixisme. I si una cosa han deixat clara és que governen en contra nostra, per aixó ens han de trobar dempeus perquè esclati el polvorí.