ISABEL LLAQUET,
DIRIGENT DEL PCE(r), PER FI EN LLIBERTAT
Proves per
incriminar al PCE (r) en la pràctica de la lluita armada: ZERO
A les 8 de la nit del dijous
13 de desembre, i des de la presó
de Soto del Real (Madrid), ha estat posada en llibertat la dirigent comunista i
membre del Comitè Central
del PCE(r) Isabel Llaquet Baldellou.
Llaquet, que després de romandre en presó per militància en el PCE(r) entre
1979 i 1985 i el seu pas a
la clandestinitat, on va
ocupar un important paper
des del Comitè Central del PCE(r) en l'impuls de les tasques revolucionàries
que aquest Partit obrer desenvolupa, va ser detinguda després de 15 anys de lluita clandestina, a
París l'any 2000 al costat d'altres militants del PCE(r),
entre ells el Secretari
General d'aquest partit
Manuel Pérez Martínez (Arenas) i -en operacions separades- diversos guerrillers dels GRAPO. Va ser condemnada
allí, en un judici que només
pot ser qualificat de
farsa, a 7 anys de presó per “associació de malfactors amb finalitats terroristes”, cosa que
mai podrà ser demostrada, doncs el PCE(r) ni ha practicat,
ni practica, ni practicarà la lluita
armada. L'any 2006 i després
de finalitzar la seva condemna a França, és extraditada a Espanya sense cap causa pendent ni demostrable. L'Estat feixista espanyol, per a no veure lliure a semblant enemiga
política, es va inventar (molt a posteriori de la seva detenció a França) la falsa causa de la participació
d'Isabel Llaquet en el segrest de l'empresari mafiós Publio Cordón.
Doncs bé, a mitjans
de desembre, fa pocs dies, va començar el judici a l'Audiència Nacional al costat del Secretari General del
PCE(r) per l'esmentat segrest dut a terme
pels GRAPO, amb l'única finalitat d'intentar -una vegada més- barrejar el PCE(r) amb la pràctica de la lluita armada.
El 13 de desembre pel matí es va conèixer la sentència absolutòria per a Isabel Llaquet Baldellou i Manuel Pérez Martínez (Camarada Arenas). Isabel
ha hagut de ser alliberada
el mateix dia per la nit. Arenas seguirà segrestat, doncs contra ell l'Estat feixista espanyol s'ha inventat
altres 7 causes (demostrablemente falses)
per a intentar condemnar-li de per vida per militancia en els GRAPO, cosa
totalment falsa, burda i criminalizadora.
Ha quedat demostrat per la tossuderia de la veritat que TOTS els militants del PCE(r) haurien de
ser posats immediatament en
llibertat. Vint-i-u d'ells i elles seguiran segrestats, acusats en
causes-farsa, incomunicats, duts
cap a l'extermini com en el cas dels
presos polítics comunistes greument malalts: Fina García Aranburu, amb múltiples malalties cardiacas; Carmen Muñoz Martínez, amb un recent càncer
de pit, María Jesús Baños Andujar, amb seriosos problemes
hepátics i VIH; Manuel Arango, amb
diverses malalties
incurables o el propi Arenas, amb
hèrnia d'hiato i greus problemes cardiacs.
Isabel Llaquet és catalana,
de Lleida, ha passat 14 anys de presó i suportat brutals i demostrades tortures. En els mateixos dies que la policia política va rebentar fins a assassinar-lo a
Ara, per fi, i després de tan llarg segrest, es troba de nou en llibertat. Aquí té el seu lloc de sempre,
com a dirigent comunista, com a dona íntegra, com a exemple revolucionari.
SOCORS
ROIG INTERNACIONAL
Comitès de Catalunya,
Madrid, Euskal Herria, Galiza, Lleó, Burgos, Andalusia, París i Roma
MOLT URGENT:
FINA GARCÍA ARANBURU INGRESSADA DE
NOU DESPRÉS DE NOUS PROBLEMES D'ANGINA DE PIT
I EN UN VENTRÍCUL CARDÍAC
Sobre l' intent
d'exterminar al PCE (r) i als
seus militants
La matinada
del dijous 13 de desembre
ha tornat a ser ingressada
de total urgència en l'Hospital
Carlos III de Madrid la militant del PCE(r) Fina
García Aranburu.
La tarda del dimecres 12 de desembre, la presa
política comunista greument malalta
Fina García Aranburu, va tornar a sofrir
nous problemes cardiacs, amb problemes
ja repetits en un dels ventrículs del cor i una greu baixada de defenses general.
García Aranburu
ja ha sofert 8 vegades en quinze mesos aquests seriosos
problemes de cor que poden
exterminar-la en presó. A l'agost
de 2006 va estar 24 dies ingressada
a causa de les tres angines de pit
consecutives que li van
afectar, al desembre de 2006 (en què
va estar 7 dies ingressada),
al juny de 2007 (altres 7 dies ingressada),el 2 de setembre de 2007, quan la pressió exercida per la guàrdia civil va impedir
ser ingressada en l'hospital
sense una custòdia absolutament abassegadora i les sofertes en la pròpia presó sense haver
estat ingressada.I el 19 de
setembre, on va romandre novament dues setmanes ingressada
per noves afeccions i espasmes de cor.
Els metges No penitenciaris advertien el dimecres 12 de desembre -de nou- que en presó el seu cas no té cap
solució mèdica, i que, a més, ha de ser operada d'urgència
també de l'hèrnia, ja que li causa dolors intensos per tot el cos.
La culpa, novament, és de la situació que ve sofrint en presó des de fa 24 anys, de l'aïllament que ACTUALMENT sofreix
(no li lliuren ni les abundants cartes que se li estan dirigint),
de la dieta que els metges havien obligat a la presó a aportar a l'alimentació
de Fina, i que no només no la hi
donen, sinó que en una ocasió
li van administrar PODRIDA!
Entre l'horrorosa
i podrida alimentació, l'hèrnia,
les angines i l'abundantísima
medicació que García Aranburu
ha de prendre, té el fetge destroçat.
En quinze
mesos, Fina ha sofert 8 afeccions cardíaquess de diferent gravetat, acabant amb totes les poques forces físiques
que Fina pot guardar després
de 24 anys de presó, brutals tortures (en les del 18 de setembre
de 1983 li van simular afusellar,
li van pegar un tir en un braç, li van rebentar
lligaments i rótula en una cama, va sofrir danys que li van deixar una lesió de cor i li van inscriure amb nom fals
en l'hospital per a seguir torturant-la a comissaria. Fets denunciats als jutjats i publicat
en premsa. Octubre 1983), 16 vagues de fam (una de 435 dies de durada
entre novembre de 1989 i febrer
de 1991), pallisses en els trasllats i fins i tot en el propi Tribunal de Justícia a París en el qual li dislocaren un muscle durant el seu judici,
del que va ser expulsada violentament diverses vegades.
Fina és
madrilenya, va estar presa 20 anys
a Espanya, sent brutalment torturada com hem narrat, per
la seva militància als GRAPO. Després de la seva posada en llibertat, es va
tornar a incorporar a la lluita política, passant a la clandestinitat com a militant del PCE(r). Va ser
detinguda el
Aquesta és la terrible situació: més de 24 anys de presó, amb la salut totalment
desfeta per la seva estada a presó i les
tortures a les quel ha estat
sotmesa, amb la condemna no només totalment complerta -insisteim-, sinó sense causes obertes.
Callar aquesta
situació d'extrema gravetat d'aquesta revolucionària presa, és
contribuir amb l'extermini
al fet que són sotmesos els presos i preses polítiques. Fem una crida urgent
a organitzacions i col·lectius
d'esquerra, progressistes, ciutadans o sindicals al fet que de la manera que creen més
convenient, expressin el seu rebuig per
la situació de segrest amb el risc d'assassinat
al fet que Institucions Penitenciàries, per ordres de l'Estat, sotmet a la militant del PCE(r)
Fina García Aranburu. De moment,
a data 13 de desembre, 112 Organitzacions
polítiques, obreres i populars i varis milers de
persones a nivell individual de 4 continents
han expressat la seva exigència de llibertat immediata per a García Aranburu
SOCORS
ROIG INTERNACIONAL
Comitès
de Madrid, Euskal Herria, Catalunya, Galiza, Lleó, Burgos, Aragó, Andalusia, París i Roma.
www.presos.org.es
¿Chef por primera vez? -
Sé un mejor Cocinillas.
Entra en Yahoo! Respuestas.